• Explicar als nens el següent conte:
Una tassa de brou
“Una senyora de setanta-cinc anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que li ompli de brou. Després s’asseu en una dels taules del local. Quan tot just s’ha assegut, s’adona que s’ha descuidat el pa. S’aixeca i es dirigeix a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc.
Sorpresa! Davant de la seva tassa de brou s’hi troba assegut un jove, que està menjant sense immutar-se.
– Això és massa ! –pensa la senyora– però no em deixaré robar !
I dit i fet, parteix el panet a bocins i els tira dins la tassa que tenen al davant el jove i ella, i hi posa també la cullera.
El jove, complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins acabar-se la sopa, tot en un absolut silenci.
Acabada la sopa, el jove, s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i ... dues forquilles.
Mengen tot dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden:
– Fins aviat ! –li diu la senyora.
– Adéu ! –li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet haver fet una bona acció, i s’allunya.
La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjada a l’espatllera de la cadira... Però: Sorpresa !
La bossa de mà ha desaparegut. "Així doncs aquest jove... "
Quan ja anava a cridar: "Lladre, agafeu aquell lladre !", mira al seu voltant, i veu la seva bossa de mà penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella, i sobre la taula una plata amb una tassa de brou, ja fred.
Immediatament s’adona del que ha passat: No ha estat el jove el que ha menjat la seva sopa. Ha estat ella qui, equivocant-se de taula, ha menjat gràcies al jove, com una gran senyora.
Dimarts.
• Comentar la següent imatge de la justícia de les dues balances:
Dimecres.
Explicar als nens el cas de Rosa Parks, una senyora de color que vivia a Alabama, als Estats Units, on l’any 1955 va agafar un autobús públic i es va negar a cedir el seu seient, com era norma en aquell temps a un home blanc. Va ser detenida i portada a la presó, però el seu gest va servir per fer justicia i poc temps després les normes que separaven els drets de blancs i negres va ser abolit.
Complementar la informació amb aquest vídeo que dura un minut.
Rosa Parks.wmv
Dijous.
Vídeo que parla de el mal repartiment del món i de la injusticia social, en concret de les persones que creuen l’estret somiant una vida millor a Europa.
• Chambao-Papeles mojados 4.05
Divendres.
• Explicar el conte “L’Home just”, en llengua castellana.
Cuenta una antigua leyenda, que en la Edad Media un hombre muy inteligente fue injustamente acusado de haber robado una joya. En realidad, el verdadero autor era una persona muy rica del reino, y por eso, desde el primer momento se procuró un “chivo expiatorio”, para encubrir al culpable.
El hombre fue llevado a juicio ya conociendo que tendría escasas o nulas esperanzas de escapar al terrible veredicto: ¡La prisión! El juez, también comprado, cuidó, no obstante, de dar todo el aspecto de un juicio justo, por ello dijo al acusado:
- “Conociendo tu fama de hombre justo y devoto del Señor, vamos a dejar en manos de Él tu destino: vamos a escribir en dos papeles separados las palabras ‘culpable’ e ‘inocente’. Tú escogerás y será la Mano de Dios la que decida tu destino".
Por supuesto, el mal funcionario había preparado dos papeles con la misma leyenda: ‘CULPABLE’. Y la pobre víctima, aún sin conocer los detalles, se daba cuenta que el sistema propuesto era una trampa. No había escapatoria.
El juez ordenó al hombre tomar uno de los papeles doblados. Este respiró profundamente, quedó en silencio unos cuantos segundos con los ojos cerrados, y cuando la sala comenzaba ya a impacientarse, abrió los ojos y con una extraña sonrisa, tomó uno de los papeles y llevándolo a su boca, lo engulló rápidamente.
Sorprendidos e indignados, los presentes le reprocharon:
- “Pero, ¿qué hizo...?, ¿y ahora...?, ¿cómo vamos a saber el veredicto...?”.
- "Es muy sencillo", respondió el hombre, "es cuestión de leer el papel que queda, y sabremos lo que decía el que me tragué”.
Con un gran coraje disimulado, tuvieron que liberar al acusado y jamás volvieron a molestarlo.
