Dilluns.
• Visualitzar un dels dos següents vídeos on parla de la vida i trajectòria de Jacques Costeau, un conegut oceanògraf francès que va destacar en la defensa de la vida marina a bord del seu vaixell Calypso.
Protector de la vida marina-Jacques Costeau 2.57
Jacques Costeau (Recuerdo). 3.40
Dimarts.
• Cançó el youtube dels amics de les arts, dedicada a Jacques Cousteau, figura que hem treballat el dia anterior.
Dimecres.
• Comentar la següent imatge:
Dijous.
• Explicar el conte “La Paula i les formigues”.
Hi havia una vegada una nena petita anomenada Paula, que era molt curiosa i no parava de fer preguntes als seus pares sobre tot el que l’envoltava.
La Paula sentia curiositat sobretot pels animals i les plantes, i un dia que estava al parc jugant amb son pare, va sentir un pessigolleix dintre de la seva sabatilla, va mirar i va veure un insecte amb dues antenes caminant cap a ella.
-Quina por!!- va exclamar.
El seu pare es va posar a riure en comprovar que la causant del crit de la seva filla era una formiga i li va dir que eren insectes inofensius.
Tot seguit la Paula va veure un grup de nens mirant assentats cap a alguna cosa a la gespa del parc, i es va apropar per veure què estava passant.
Al arribar, va sentir:
-Hem d’acabar amb les formigues estan a la nostra zona de futbol!!
La Paula, en sentir això, havent aprés que les formigues eren insectes inofensius els va dir que no ho fessin.
Però un altre dels nens va dir:
-Vinga, seguim amb el nostre pla, aquest camp de futbol és nostre hi hem jugat des de sempre!!
-No, elles estan cercant menjar per a l’hivern i posar-lo dins el formiguer.-digué la Paula.
- Però no podem jugar aquí…, va dir un altre dels nens.
La Paula es va quedar pensarosa i va tenir una gran idea.
-Si voleu que marxin a un altre lloc, tan sols teniu que deixar-los un camí de menjar cap a un altre formiguer proper. Quan avui les mares us donin l’entrepà per berenar, us guardeu unes quantes molles de pa.
I així fou, com els nens van anar fent el seu camí amb molles de pa cap a un altre formiguer que hi havia al parc, allunyant les formigues del seu camp de futbol.
Tots els nens van aprendre a respectar les formigues i a buscar sol•lucions als problemes.
Divendres.
• Explicar el conte sobre l’orígen de les estacions:
En un bosc, hi vivia un ocell molt rondinaire. Trobava que hi feia sempre un clima primaveral. Ni massa calor, ni massa fred. Tot era cobert de flors i ple de bones olors. Però l’ocell ja n’estava fart.
- Sí, sí. Molt bonic. Però no puc menjar res gustós perquè encara està tot massa verd. M’agradaria que fes més calor, així la fruita es faria grossa i madura i podria atipar-me de valent.
I així va ser com, per desig de l’ocell, va arribar l’estiu. La calor es va ficar per tots els racons del bosc. Tot va créixer i madurar, i la fruita era molt bona, però l’ocell rondinaire aviat se’n va cansar.
- Sí, sí. Molt madur i molt bo, tot. Però tanta calor m’ha fet passar la gana.
Per si no fos prou, la calor va provocar un incendi al bosc. La temperatura encara es va fer més insuportable i els animals havien de fugir per no quedar rostits.
- Acabaré com un pollastre a l’ast. Tant de bo vinguessin les pluges i s’acabés la calor!
I així va arribar la tardor. Va ploure durant dies i nits, i l’ocell rondinaire no va trigar gaire a tornar a protestar.
- Sí, sí. Molt bé. S’ha apagat l’incendi i s’ha acabat la calor, però estic tan xop que no puc volar. Ja sé que el bosc necessita aigua, però tant de bo l’aigua fos sòlida, com la terra.
I va arribar l’hivern, que va cobrir tot el bosc d’aigua sòlida. O sigui, de neu.
L’ocell ja no es mullava, però com que el fred no li agradava gens, aviat va tornar a rondinar.
- Aaai, tan bé que estava a la primavera, quan no feia ni fred, ni calor, ni eren tot pluges, ni tot dies de sol… Si us plau, que torni la primavera…
I així és com, des de no se sap quan, i fins no se sap quin dia, l’ocell rondinaire fa que les estacions vagin canviant i vagin passant primaveres, estius, tardors i hiverns.
