Veure la següent iniciativa que han tingut a Mèxic
• Demanar als nens per divendres de buscar la paraula pau en diferents idiomes.
Dimarts.
• Fer una reflexió sobre el text “Com s’apren la violència”.
Un grup de científics va tancar cinc mones en una gàbia, al centre de la qual van col•locar una escala i, al capdamunt, un munt de plàtans.
Quan una mona pujava l’escala per agafar els plàtans, els científics llençaven un doll d’aigua freda amb la mànega sobre les que quedaven al terra. Després d’algun temps, quan una mona anava a pujar l’escala, les altres l’agafaven i la picaven. Passat un temps més, cap mona pujava l’escala, malgrat la temptació dels plàtans.
Aleshores, els científics van substituir a una de les mones. La primera cosa que va fer va ser pujar l’escala, essent ràpidament baixada per les altres, que la van picar. Després d’algunes pallisses, la nova integrant del grup ja no va pujar més l’escala.
Una segona mona fou substituïda, i va passar el mateix. Fins i tot la primera substituta va participar amb entusiasme de la pallissa a la ‘novata’.
Una tercera fou canviada, i es va repetir el fet. La quarta i, finalment, l’última de les veteranes fou substituïda. Els científics quedaren, aleshores, amb un grup de cinc mones que, tot i que mai no havien rebut un bany d’aigua freda, continuaven colpejant a aquella que intentés arribar als plàtans.
Si fos possible demanar a alguna d’elles perquè picaven a qui intentés pujar l’escala, segurament que la resposta seria:
"No sé, aquí les coses sempre s’han fet així...".
Dimecres.
• Comentar el següent text sobre la Pau i l’esperança:
He somniat que un matí tots ens alçaríem amb moltes ganes d’ajudar-nos, de treballar junts... d’estimar-nos.
He somniat que tindria cada dia més amics, que faria les coses més ben fetes i que també estimaria altra gent.
He somniat que un dia colliria moltes flors i les plantaria a casa meva.
He somniat que creix una nova generació amb més pau.
He somniat que un dia viurem units i somriurem feliços, plens de vida i amor.
He somniat que un dia d’un cel molt blau, el sol lluirà per a tots els nens i nenes que volen jugar, i en arribar la nit, plens de llum i joia per les estrelles del cel, ens reunirem petits i grans al voltant de la mateixa taula.
He somniat que un dia arreu els jocs i les rialles dels infants es fondran amb el treball i els neguits dels grans.
He somniat que tots els homes tenien les mateixes possibili¬tats i a ningú no li faltava treball.
He somniat que tots érem feliços i ningú no era pobre, perquè tots ens estimàvem i ajudàvem.
He somniat que ningú volia ser ric, perquè qui té de tot no se sent feliç, qui ho sap tot no pot aprendre res més en tota la seva vida.
He somniat que tot el món s’estimava i ningú no s’odiava.
He somniat que els homes cada dia s’entenien una mica més; i que ja no hi havia guerres, ni racisme, ni tristesa.
He somniat que ja no es contaminaven els pobles, les ciu¬tats i els rius.
He somniat que arribava a casa i els meus pares em rebien amb abraçades i petons i que tots els nens tenien uns pares com els meus i que en cap lloc del món hi havien nens tristos.
Dijous.
• Comentar entre tots la famosa frase de Mahatma Ghandi, reconegut activista per a la pau:
“No hi ha camí per arribar a la pau, la pau és el camí”.
Divendres.
• Dinàmica de grup on els nens han buscat a casa com es diu pau en diferents idiomes, es pot fer en forma de mural o escrit a la pissarra.
